Accessos directes:

Consorci Metropolità de l'Habitatge

Consorci Metropolità de l'Habitatge

Cercador global de CMH

Resum executiu del Pla Metropolità de Rehabilitació d'Habitatges

(PMRH)

Si voleu accedir al document complet, clickeu aquí.

El PMRH té com a àmbit territorial d'aplicació els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona excepte Barcelona (corona metropolitana de Barcelona), i com a instrument gestor el Consorci de l'Habitatge de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CMH).
i.01
La seva temporalitat comprèn el període 2020-2030, en coherència amb els marcs temporals d'altres instruments de planificació d'àmbit superior, amb els quals vincula els seus objectius d'acompliment, especialment el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC 2021-2030) i la Estrategia a largo plazo para la rehabilitación energética en el sector de la edificación en España (ERESEE 2020-2030).
En l'àmbit territorial d'aplicació del Pla, hi ha 429.162 habitatges en edificis construïts fins el 1980 i promoguts per operadors privats, essent la corona metropolitana de Barcelona el tercer àmbit territorial de l'Estat amb més habitatges d'aquesta antiguitat, després dels municipis de Madrid i Barcelona.

Per evitar solapaments de gestió els polígons promoguts per operadors públics queden fora de l'àmbit d'aplicació del Pla, tot i que a proposta dels municipis on se situen aquests polígons es podran estudiar solucions específiques de cooperació interadministrativa. Aquests entorns tenen un vincle estret amb la Generalitat de Catalunya, que va heretar de les antigues administracions promotores la relació amb els propietaris i obligacions rellevants pel que fa al seu manteniment i conservació.

Tot i que alguns dels instruments continguts al Pla estaran disponibles per als edificis molt més recents (construïts fins a 2007), el diagnòstic i les estratègies d'actuació pública més intensa del Pla s'orienten cap als edificis construïts fins a 1980, que es consideren prioritaris.

El 1980 és un any clivella en dos aspectes rellevants per a l'habitabilitat dels edificis: no va ser fins a 1979 que no  es van aprovar a Espanya, a causa de la segona crisi del petroli, normatives mínimament exigents pel que fa a l'aïllament tèrmic, i són els edificis construïts fins aquest any els que en el període 2020-2025 superaran, o han superat, els 45 anys d'antiguitat. Sumen així un cert grau d'obsolescència física (per antiguitat, la Inspecció tècnica de l'Edifici és o esdevindrà obligatòria per a tots ells) i un significatiu mal comportament energètic. I la majoria no garanteixen l'accessibilitat universal, atès que les primeres lleis que regulaven unes exigències mínimes són de mitjans dels anys vuitanta. En tots aquests habitatges caldrà garantir a curt i mig termini un nivell òptim de rehabilitació, que millori les condicions de vida de les persones que hi resideixen. Millores en la seguretat, l'aïllament tèrmic i l'accessibilitat.
D.01

La gestió de la rehabilitació és complexa en edificis plurifamiliars de propietat múltiple, donades les dificultats de les comunitats de propietaris a l'hora de generar consensos i fulls de ruta compartits. En el cas de les unifamiliars, la gestió és més simple però la ràtio d'impacte econòmic per persona propietària és major, i pot esdevenir també un fre a l'hora d'assolir bons nivells de ritme rehabilitador. Per això el diagnòstic se centra en avaluar les característiques del parc plurifamiliar construït fins a 1980, tot i que en els instruments de suport se n'inclouen d'específics per als edificis unifamiliars.

La distribució territorial dels habitatges d'aquesta antiguitat no és homogènia, i es correspon amb dinàmiques de segregació de la població per nivells de renda al conjunt de la corona metropolitana. Els barris amb major proporció d'habitatges plurifamiliars construït fins a 1980, acullen un major nombre de famílies amb baixes rendes disponibles.
D.03

Aquests habitatges amb pitjor comportament energètic acullen doncs famílies amb menys capacitat econòmica per fer front a les despeses de climatització, i com a conseqüència els consums energètics promig en els barris de menor renda són molt inferiors als recomanables per garantir el confort.  Aquests dèficits de confort en l'ús quotidià de l'habitatge podrien tenir repercussions poc valorades en la Salut Pública del territori, sobre tot quan es donen a les capes de població amb més edat.
e05

A mesura que s'incrementa la renda familiar promig de les seccions censals analitzades, augmenta la capacitat de gestió de la rehabilitació dels edificis per part de les comunitats de propietaris. Hi ha una major professionalització de la gestió, una major proporció d'habitatges en edificis que s'han sotmès a la inspecció tècnica obligatòria i una major capacitat de captar subvencions públiques de suport a la rehabilitació.

Els costos promig de la rehabilitació són pràcticament constants independentment del nivell de renda del barri, i això fa que siguin les de rendes més baixes les que hagin de fer un major esforç relatiu per assumir el cost econòmic de la rehabilitació. En canvi, la revalorització patrimonial produïda per les inversions en rehabilitació és major en contextos de major renda. Per tant, els entorns de menor renda han de fer un major esforç relatiu per a rehabilitar, i obtenen una revalorització patrimonial menor, per bé que en tots els casos significativa i superior a la inversió feta.

Fins ara s'han dissenyat instruments homogenis de suport públic per impulsar la rehabilitació a les comunitats de propietaris, però fruit del diagnòstic del Pla es constata que cal adaptar els instruments de recolzament a les condicions econòmiques de partida dels entorns on s'apliquen.

En aquest sentit són rellevants les conclusions de l'estudi de les operacions fetes a les àrees de conservació i rehabilitació pilot, que ens mostren com amb un major acompanyament públic a les comunitats de propietaris d'entorns de renda baixa, s'aconsegueixen molts bons resultats de rehabilitació energètica i majors inversions per habitatge.

Entre aquests mecanismes de suport hi ha el financer, que permet allargar els terminis per repercutir les quotes a cada propietari. Aquests mecanismes es fonamental que es puguin estendre a totes les comunitats, independentment del seu nivell de renda, atès que es detecta que en general s'estan fent operacions de rehabilitació d'ambició limitada, molt condicionades per una quota mensual topall que s'aplica en períodes de màxim dos-tres anys. Incrementar aquest marc temporal permet inversions més altes per habitatge, i això facilita les operacions integrals de renovació energètica i de millora de l'accessibilitat.

Un altre mecanisme que s'observa clau és el d'acompanyar a les comunitats en el moment de prendre la decisió de què rehabilitar. Tradicionalment les actuacions de rehabilitació responen a una necessitat més o menys immediata (problemes d'accessibilitat, patologies que es fan evidents o que són detectades a la inspecció tècnica), però no fruit d'una voluntat de millora del funcionament energètic de l'edifici, aspecte que queda més ocult a la quotidianitat de les famílies, però que és clau per acomplir els objectius globals d'estalvi energètic i garantir un major confort i salut a les persones. L'experiència de les àrees de conservació mostra com el treball previ d'acompanyament de tècnics especialitzats afavoreix que les comunitats escullin operacions de renovació amb component d'estalvi energètic, i per això el Pla promou diversos instruments d'assessorament previ i gratuït per a les comunitats de qualsevol nivell de renda.

La combinació de diversos mecanismes de suport a les comunitats dóna peu a quatre programes del Pla, que s'apliquen territorialment en funció de les capacitats d'autogestió de les comunitats. En tots els programes hi ha instruments de suport de comunicació, acompanyament, subvenció i finançament a les comunitats, però el tipus d'instrument varia: a menor capacitat d'autogestió de les comunitats, es planifiquen mecanismes de recolzament amb major implicació pública, en un gradient que pretén compensar les disfuncions territorials de partida detectades al diagnòstic. Un cinquè programa s'orienta específicament a les unifamiliars, i un sisè recull mecanismes de suport a la renovació interior d'habitatges.
D.08


PROGRAMA SUPORT COMUNICACIÓ SUPORT PRESA DE DECISIONS SUBVENCIÓ FINANÇAMENT SUPORT GESTIÓ
CMH1 Campanya de difusió agents
(tècnics, administradors)
Web i Subvenció 100%
redacció projectes
ICAEN (35% obres
eficiència energètica)
ICF
CMH2 Campanya de comunicació Web i Subvenció 100%
redacció projectes
ICAEN ICF
CMH3 Campanya de comunicació Web i Subvenció 100%
redacció projectes
ICAEN (i Plan Vivienda) ICF Oficina de Barri
CMH4 Campanya de comunicació Web i Subvenció 100%
projectes (ELENA)
Plan Vivienda BEI Oficina de Barri
ACRs
CMH5 Campanya de difusió agents
(tècnics, administradors)
Subv. 100% projectes  amb  fotovoltaica ICAEN (35% obres
eficiència energètica)
ICO

Alguns d'aquests mecanismes de suport han estat iniciativa d'altres administracions, amb les quals el CMH ha establert un diàleg fructífer que de cara a les comunitats de propietaris permet, en el context de la corona metropolitana de Barcelona, presentar com a programes integrats un conjunt d'iniciatives que si no fos pel Pla comptarien amb lògiques autònomes.

Amb l'aplicació d'aquests programes el Pla es proposa incrementar els índexs de rehabilitació, incloent millores energètiques i d'accessibilitat, dinamitzar l'economia i augmentar els nivells d'ocupació en moments de crisi social i econòmica, i contribuir a reduir les dinàmiques de segregació urbana del territori metropolità.